Durada: 3 nits
Munic, més enllà de la festa de la cervesa
A Munic hi ha 4 coses importants: molts parcs enormes, molts monuments imperials, un centre històric preciós i unes rodalies amb molts recursos. Per fer una visita com cal, s'ha de passar una mica pels 4.
El centre històric no te l'acabes. El més conegut és el rellotge de figures de l'ajuntament a la Marienplatz. Si no us agraden les gentades, teniu un recurs per veure'l tranquils i amb aire condicionat. Al davant de la plaça hi ha una gran llibreria. Entreu i aneu a l'última planta on hi ha la cafeteria. Mireu d'obtenir una taula a prop dels vidres, des d'on es veu perfectament la plaça i el rellotge. Si no hi ha taula, sempre us podeu estar discretament per allà, ningú us dirà res.
A prop hi ha el Viktualienmarkt. Només l'ambient de les paradetes ja val la pena. No us podeu deixar perdre els sucs de taronja naturals, superbarats i fets al moment. A la cantonada mirant cap a Marienplatz hi ha un cafeteria petita, amb unes escales que porten a una terrassa superior. Des d'allà podeu fer un bon esmorzar, tot mirant des de dalt tranquil·lament el tràfec de la plaça.
En general, és normal trobar-se gent pel carrer passejant amb els típics vestits bavaresos. Es vénen a botigues especialitzades, els “Trachten” (vestits típics) són una atracció més i són molt cars, pel que no hi compteu com a souvenir.
Per dinar, imprescindible visitar un restaurant de menjar alemany. A Baviera, i Munic, també els Biergarten són llocs on se serveixen dinars.
Tema horaris per menjar. A veure. No feu com un família de catalans que ens vam trobar per Koblenz, amb tot l'equipament indepe: gorra,
samarretes, bambes... bojos buscant un lloc per dinar...a les 15:00! I encara s'anaven queixant dels “estranys horaris”. Els alemanys funcionen amb lògica i són europeus. És a dir, que a les 12 ja podeu anar a dinar. I si a les 13:45 no heu dinat, ja no us atendran, perquè a les 14:00 s'acaba
l'horari de restaurant. El que vol dir que heu d'esmorzar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora.
Els horaris de les botigues van en consonància, si no us amotlleu, anireu topant amb les portes als nassos (geschlosen) a tot arreu. Les botigues, els museus, etc, tanquen sobre les 18:00h. Quan algú d'aquí fa encara la sobretaula i a les televisions espanyoles passen encara serials, allà ja s'està sopant. Però som a Munic, aquí podreu trobar fins i tot alguns Biergarten que faci dinars sessió contínua. Al Viktualienmarkt n'hi ha un.
Després, als restaurants, en general a tot Alemanya, es prenen el seu temps per fer les coses. Alguns fins i tot ho posen a la carta. No espereu estressar els cambrers, ni patiu “si no vénen”. Vindran.
Una altra cosa és que els treballadors dels restaurants porten vestits típics, és tradició. És com el seu uniforme.
És fàcil distingir taules d'estrangers del sud, perquè abans de seure ja estan mirant a dreta i esquerra ansiosos. I només de posar el cul a la cadira ja pateixen perquè “ningú ve a prendre'ls nota”. Ja avisem que aquesta actitud no els agrada, i si feu aquestes coses, al final serà veritat que no vindran.
Per fer les coses com cal, demaneu abans on podeu seure. Segur que en entrar ja us demanaran quants sou. I us diran on seure. Important, és normal a Baviera compartir taula amb desconeguts.
Si hi ha una cadira lliure, hi ha una plaça lliure. Per tant, la resposta és sí. Si us han dit de seure a una taula on hi ha gent, si hi ha cadires lliures, són per a vosaltres. No passa res. Saludeu amigablement i prou. Tampoc cal que us begueu la seva cervesa. Al començament pot ser una mica violent per a nosaltres, però com a tot un s'acostuma.
Més tema cultural. Als restaurant alemanys primer es demana de beure, te'l porten, i després es demana el dinar. És possible que us posin per defecte Brezels, o us demanin si en voleu, o hi siguin a la carta. És típic i tòpic. Demaneu, perquè és el que hi ha per “substituir” el pa.
A veure, tema pa. A Alemanya en general, el pa és per a esmorzar. Ni se us acudeixi demanar pa per a dinar, primer perquè no en tindran, però després perquè us miraran amb cara de dir “i ara que voldrà, un cafè amb llet per sucar?” Per tant, el Bretzel és el més semblant que trobareu fins que aconseguiu treure-us el mono del pa per dinar al migdia.
Els coberts, normalment ja són a la taula. Al mig dins d'una gerra. Mireu si n'hi han a les altres taules, perquè si és un lloc on treballen molt, s'acaben, i no els han reposat, no tindreu coberts. No els porten per a cada client. A alguns llocs, quan els dius que vols dinar et porten la gerra amb els coberts.
Cal mirar bé la carta abans d'espantar-se pels preus. Els alemanys mengen un sol plat (Hauptspeise), i com a molt fan una Tagessuppe (sopa del dia) d'entrant. Per tant, un plat, que ho porta tot, pot rondar els 10€ o 15€. En alguns llocs, més aviat fora de Munic, la sopa te la porten la demanis o
no. I calenta, encara que sigui estiu a més de 30 graus. Les salsitxes són l'altre element indispensable. N'hi ha per a tots els gustos, però potser la més típica de Munic sigui la Weisswurst (blanca). La serveixen en un recipient soper, en remull. L'has de treure i pelar. No tenen res a
veure amb el que et vénen aquí. Són delicioses.
Els plats porten tot el necessari. Les amanides van sempre per acompanyar les carns dins del preu del plat. Les salses, i tots els complements, van inclosos normalment. Ni se us acudeixi demanar “una amanida per acompanyar”, perquè estareu menjar fullam durant un mes.
Important: a la majoria d'establiments hi ha menjar per a nens (Kinderspeise). Són racions més petites, o plats de coses típiques que agraden a totes els nens: pollastre arrebossat, macarrons, patates fregides, etc.
Les patates fregides són les “french”. Les normals que et posen per defecte són “Braten”, patates tallades petites fetes al forn amb cebeta tallada molt prima. Boníssimes. Normalment les serveixen amb una sal de “Paprika” que li posen a tot arreu. L'altre acompanyament de patata típic és la
“Kartokelnsalat”. No té res a veure amb els succedanis que et colen per aquí. Val la pena tastarla, és freda. Porta ceba i cogombrets, però sovint imperceptible.
Impossible anar a Munic i no demanar cervesa. Però si demaneu “una cervesa”, us diran una cosa com: ”ja... però quina?”. Heu de triar un tipus de cervesa, no es demanen marques. No és com aquí que “tenim Estrella i Sant Miquel”. Les dues són pilsen. És recomanable demanar Weizen, cervesa tèrbola amb blat, que fa una olor a cereals que ja menges. Important saber que a Baviera, la cervesa està considerada un aliment. Tenen poca graduació alcohòlica, menys que les cerveses nostres. Però “una cervesa” és mig litre. I és la més petita. En alguns llocs, és més barata la cervesa
que l'aigua embassada. L'aigua de l'aixeta és bona.
Un altre lloc per visitar relacionat amb la cervesa i la història de la ciutat és la Hofbraühaus. Lloc històric i imprescindible. El seu origen és la cerveseria reial. Contràriament al que es creu, els bavaresos són molt oberts. És bastant normal que sí et veuen fent fotos, se t'acostin amb el seu vestit típic perquè et facis fotos amb ells. Especialment si porten alguna cervesa de més, però no passen d'aquí. Així que relax. Aquí la quantitat mínima són gerres de litre. Hi ha una munió de sales, algunes es poden reservar, i terrasses. Totes decorades que ja només mirant parets et pots entretenir. A l'interior hi ha música tradicional en directe,. Sí no heu encertat amb els dinars, aquí es pot dinar amb horaris més amplis. Ara, està sempre a petar.
Veureu gerres tancades amb cadenats. Són reservades. Tenen propietari. Pots llogar una taquilla tenir allà la teva gerra. Les taules són enormes i hi ha un exercit de treballadors servint les taules. L'animació és màxima. És normal trobarsse taules per nacionalitats o grups que competeixen per
veure qui canta més fort. Per reomplir la gerra, només cal que aixequis la gerra i algú vindrà a omplir. Aquí a Munic i Baviera, és normal veure bevent homes i dones indistintament.
Passejar pel centre ja és prou distracció. Tot és tan net i ple de flors que dóna gust. De porta a porta de la ciutat. Un bon lloc per tenir una panoràmica general de Munic són la torre de Sankt Peter Kirche. No apta per a gent amb por a les alçades, especialment la sortida de la barana del balconet de 360°. Ara, les vistes són úniques.
El Halle i la MaximilianStrasse, les pinacoteques.
