Durada: 3 nits
El primer que s'ha de dir de Londres és que la gent és super amable. Per tractar-se d'una gran ciutat, la més gran d'Europa, de vegades sorprèn i tot. En el temps que vam ser, es van oferir a acompanyar-nos i comprar fàrmacs i ens van indicar on fer-ho, sense demanar-ho. Un senyor ens va veure aturats davant d'una placa commemorativa a una casa, i es va aturar per donar-nos una lliçó d'història gratuïta, també sense demanar-ho. I així podríem seguir amb els botiguers, els conductors de transports públics i venedors de bitllets, treballadors dels museus i tothom qui ens vam trobar.
Londres no te l'acabes. És important fer-se una planificació del que es vol veure, i preveure activitats. Comprar entrades per anticipat, especialment si és per un lloc clau com la Torre de Londres si es va amb pocs dies. Tenir en compte que per molt que sigui una gran ciutat, no tenen
l'afecció al plàstic d'aquí, és a dir, cal portar diners en metàl·lic.
Per moure's per Londres és mol útil comprar bitllets combinats dels transports públics a qualsevol estació que serveixen per bus i metro. El London Pass, només val la pena si saps segur que entraràs als monuments. És a dir, si es fa una visita de molts dies. Comprant bitllets combinats per anar per la zona 1-2 n'hi ha prou. Hi ha diferents modalitats de bitllet, per diversos dies i que valen per a tota la família.
El més lluny que vam anar va ser al mercat del Camden, al nord, i pots anar a Greenwich, també al límit de la zona 2, pel sud, i ja són 20 minuts des del centre. La majoria de coses interessants són dins de les zones 1-2. Igualment, tindràs la sensació que et falta temps per veure coses. Només
anar pel carrer ja és prou entretingut. Molts espais de seguida te són familiars, perquè els has vist en una allau de pel·lícules, notícies, i documentals. Trafalgar Square, Westminster o Buckingham Palace, en són alguns, però molts d'altres, fins i tot de forma inconscient, els tenim més que vistos, com l'edifici històric d'Scotland Yard, els carrers de cases victorianes i les ribes del Tàmesi.
La decoració ambient de la ciutat és única. Hi ha els busos vermells de dos pisos, els taxis negres clàssics (caríssims, però són un servei turístic de primer ordre) i, com no, les famoses cabines de telèfon vermelles amb la seva inconfusible olor a pixum. Per no parlar de l'exòtic costum d'anar per l'esquerra. I si poses una mica d'imaginació, sempre pots endevinar el perfil de Sherlock Holmes (hi ha un museu a la seva suposada falsa adreça), a Jack l'esbudellador pel barri de White Chapel o a Harry Potter agafant el tren a l'estació de King's Cross, on també han recreat l'andana 9 i 3/4.
A banda de reconèixer indrets famosos, hi ha la gent d'una ciutat cosmopolita com poques. A banda de la gent estrafolària que et pots trobar arreu i tribus urbanes, hi ha els omnipresents Bobbys amb els seus cascs peculiars. Pots passar de l'animat Soho amb locals per tots els gustos; o pel barri xinès, on fins les plaques dels carrers són en aquest idioma; fins a La City, per veure els executius amb els seus clàssics bombins; o acostar-te fins a la Torre de Londres només per veure els Beefeater que fan les visites guiades i vigilen les joies de la corona; o al West End, per veure si
tens sort, cosa que passa bastant, i trobes algun protagonista en alguna estrena.
De tot el decorat el metro, el Tube, és el que més gràcia fa als nens. Junt amb els passadissos amb escales mecàniques interminables. En metro es pot anar al meridià de Greenwich. Veure sortir d'aquell petit tub rodó el tren els fa molt gràcia. Si a més, agafés un recorregut una mica llarg, que
hi hagi trams sobre terra pels ponts i per sota, ja serà l'aventura total.
Encara sense pagar, tenim espectacles que cal programar amb temps mirant els calendaris a la pàgina web oficial, que són els canvis de guàrdia. Hi ha el típic de Buckingham Palace, i el de l'aquarterament de cavalleria que valen la pena. El calendari és per veure quan fan actuació gran,
on surt la guàrdia de la reina amb el vestit de gala i tota l'orquestra amenitzant els turistes amb tota mena de patxanga, o quan surten a cavall per fer la garagara. De fet, els canvis de guàrdia els fan sempre, però fora d'horaris “d'espectacle”, són canvis normals i corrents. Que també són
entretinguts de veure, però no tant. El de cavalleria, per exemple, el fan a peu. El que no deixa de tenir gràcia. La marcialitat, amb aquells vestits i el sabre a la mà, amb els crits que es foten, i el posat seriós que porten, són graciosos. El canvi de guàrdia de cavalleria acostuma a ser menys multitudinari i més accessible que el de Buckingham. Es poden veure a pocs metres els soldats. De fet, t'hi pots fer fotos amb ells i tot. I no es mouen.
Un altre lloc que és tot un espectacle són els magatzems Harrods. Els més famosos de Londres i part del món. Reserveu-vos tota una tarda o un matí per estarvos amb tranquil·litat tafanejant. Des de sales on veure armes de caça, fins menjars de tot el món, passant per la sala d'esports, on pots
provar els pals de golf, la roba, activitats per tot arreu i la foto amb l'estàtua la Diana amb Dodi al Fayet que no pot faltar.
Londres és una ciutat cara, per l'allotjament i pels dinars, especialment. Però té una cosa super barata: la cultura. Tots els millors i més importants museus són gratuïts. Pels nens, el millor és potser el d'Història Natural. Vist amb tranquil·litat és una visita d'un dia. Les recreacions, els animals, inclosos dinosaures, que s'exhibeixen i el mateix edifici, construït ex-profés per allotjar el museu, són un espectacle.
Evidentment, el Museu de Londres, el famós British, també gratuït, és entretingut, pèro aquí, per veure'l més o menys bé, es necessitaria una setmana.Sense exagerar, i potser es faria curt.
Els parcs són un altre gran recurs. Són enormes. Al Hyde Park els esquirols estan tan acostumats a les persones que si et despistes se't pugen al damunt i tot. Literalment. Se'ls pot donar de menjar, als nens els encanta. A més, sempre hi ha activitats i animacions de tot tipus. Com el famós
Speaker's Corner, lloc per excel·lència de freakis de tota procedència.
Al Voltant de Sant James Park, una mena d'extensió amb un gran llac de Hyde Park, hi ha Buckingham Palace, la guàrdia de cavalleria, i prop de Wentminster hi ha Downing Street. Pels qui tinguin el morbo de veure on surten a saludar els primers ministres britànics, ja els diem que res de
res. El carrer és tancat i barrat pels dos costats per una reixa vigilada per guàrdies armats i càmeres per tot arreu. Però si algú vol intentar passar, pe allò de veure el carrer i fer-se una foto, és allà.
Els mercats són un lloc on polsar l'activitat frenètica de Londres. El Camden és un bon lloc. Si es va caminant des de la parada del Tube de Camden pel mercat, arribes sense a adonar-te als Stables Market. Més decorat, i tranquil que el Camden. Els mercats, a banda de veure paradetes de tot
tipus de coses amb tota mena de decoració, són una bona opció per dinar. Fins aquí les coses gratis. A banda de visitar el famós pas de zebra dels Beatles, i les estàtues en record de tots els batallons haguts i per haver de la segona guerra mundial.
Pagant, Sant Pere canta, i especialment a Londres i a qualsevol hora. Hi ha museus amb horaris nocturns, que es poden deixar per últim moment, com el “Believe it or not”. I prescindibles com el del Tower Bridge. Altres ja es veuen des de la vorera, com el vaixell de la segona guerra mundial “HMS Belfast” a prop del Tower Bridge, no apte per a nens en cotxet ni claustrofòbics. Però un bon lloc on fer-se una foto amb el Tàmesi a l'esquena, i a l'altra banda, la Torre de Londres amb el seu famós Traitor's Gate.
