Durada: 12 nits
Aquest any vam poder gaudir de
Roma amb més profunditat. Val la pena no quedar-se a la superfície i intentar entendre l’evolució de la ciutat per capes superposades. La història de Roma no s’acaba només en l’art, els edificis, els monuments, les restes de l’Imperi (que tot plegat ja Déu n’hi do), és també la història de com ha arribat tot aquest patrimoni fins als nostres dies i de la gent que el va viure. Per això racons com la
Via Margutta, el
Babuino o els grans i múltiples jardins, són una altra forma de viure i conèixer la ciutat.
Una altra gran descoberta de Roma és l’entorn. El
Lazio és ple de sorpreses, amb una reivindicació del patrimoni etrusc, moltes restes medievals amb pobles amb un encant especial que semblen aturats en el temps i uns paisatges de parcs naturals protegits, sorprenentment prou verges de construccions, malgrat ser a prop de la gran capital.
Evidentment, l’avantatge de dormir fora de Roma és enorme, especialment a l’agost, quan el trànsit per entrar a Roma és acceptable i no l’infern que hi ha en èpoques laborables. Durant l’agost, circular i aparcar per Roma, és possible, sobretot si t’ensenyen els racons on ho fan els nadius.
Vam estar al poble de
Formello a la
Via Francigena, un racó de calma, de veïns amb la porta oberta, de carrers estrets empedrats, de pujades i baixades, d’escales impossibles, passatges coberts que insinuen descobertes a l’altra banda, amb balcons plens de flors, àvies que et saluden des del balcó, joves que juguen despreocupadament (encara) del trànsit rodat i gats ben cuidats aprofitant per a estirar-se els llocs més insospitats de les antigues cases reformades del centre.
Roma és una ciutat per caminar, i caminar molt. A peu és com es descobreixen millor les coses. Pujar als turons i contemplar la ciutat des dels seus miradors és obligat. Com que ja teníem la feina, diguem-ne principal, feta (veure
Roma 2011 i
Roma 2022) vam poder
gaudir més d’altres espais per als quals no cal comprar entrades anticipadament. No estan saturats, però no per això són menys interessants, al contrari. Entre aquests llocs, infinitat d’esglésies, inclosa
Sant Pere del Vaticà, i el mirador de la cúpula amb unes vistes de vertigen i unes escales per ofegar-se, o el campanar romànic més alt de Roma.
D’entre els paratges naturals, la
Vall del Sorbo, les aigües, caminar pel bosc entre vaques i cavalls en llibertat (sense tanques) en uns indrets només esquitxats per antigues restes d’activitat humana, com molins. Als pobles no han arribat “els
pakis”, i si es coneixen a Roma encara queden llocs de tota la vida que no són el que diríem aquí, “
per a guiris”.
Ara bé, el que val la pena és anar acompanyat d’una persona, una amiga, que conegui a fons el terreny. Sense la
Catherine aquestes vacances no haurien estat ni possibles, ni iguals. No només per les traduccions, sinó pels seus inacabables coneixements sobre absolutament tot de Roma (fonts, esglésies, aqüeductes, carrers, artistes, tradicions…), la seva amabilitat i una predisposició a prova de ferro.
L’estada va ser la més llarga que havíem fet mai a un mateix punt, tot i així encara ens van faltar coses per veure. Tot i que vam allargar l’estada inicialment prevista (gràcies Alberto!), perquè ens vam quedar amb la mel als llavis, encara queda molt per descobrir i ara especialment per a gaudir.
Tornarem a Roma, però sobretot al Lazio i segur que a Formello.
