Durada: 4 nits
El pas de Puigcerdà cap a Llívia que travessa la frontera estatal, sense autorització de les institucions catalanes, imposada del tractat de 1659 entre les monarquies castellana i francesa, és natural, transcorre per una carretera internacional i ni t'adones de què hi ets en un altre estat fins que arribes a Font-Romeu i comences a veure rètols i els noms dels carrers en francès.
A Llívia val la pena passejar pel seu nucli antic. Tot i que és ple d'apartaments, botigues d'articles de neu i bars, es nota que hi ha vida més enllà del turisme. L'atractiu principal és el famós museu de la farmàcia, però realment tampoc val tant la pena com el seu entorn. En el camí fins a Font-Romeu, les vistes sobre la vall de la baixa Cerdanya són precioses. Un cop arribats les botigues i l'activitat és frenètica, però per sort els apartaments són passat el nucli principal, als afores, perquè la resta de l'any és una residència d'estudiants. Les vistes des de l'apartament són precioses.
Des de l'apartament s'està més a prop, de fet, de la propera població, Bolquera, que no pas de Font-Romeu. A Bolquera hi ha supermercats on comprar. Per l'idioma no vam patir, excepte un cas, tothom ens va entendre en català, això sí, majorment ens responien en francès. Fins la persona responsable dels apartaments, de fet, el parlava, perquè era de Barcelona, però s'expressava en castellà per manca de costum.
En general, la catalanitat, més enllà de l'idioma, és omnipresent arreu, en forma de senyeres, pancartes en favor dels presos polítics, estelades dels Països Catalans, així com símbols com el ruc català, el 66 a les matrícules i les campanyes per defensar els referents identitaris del territoris, com el tren groc, l'USAP o els Angelets de la sal. Als principals indrets turístics, la informació, les audioguies, i fins les les visites guiades acostumen a oferir-se també en català.
La visita de la Catalunya Nord es pot fer resseguint la N116. En arribar d'oest a est, el següent lloc interessant és Montlluís, la fortalesa immensa de Vauban realitzada per controlar el territori a un lloc estratègic al límit de l'alta Cerdanya, confluència de camins per tallar el pas des de la baixa Cerdanya, per controlar el pas cal a l'interior, cap al Capcir i la Fenolleda (aquesta comarca tradicionalment occitana dins la Catalunya Nord en formar part de Rasès) i a tocar de la sempre conflictiva comarca del Conflent. Montlluís, de fet, és al poble de la Cabanassa on hi ha estació del tren groc.
La fortalesa es pot visitar uns dies a la setmana, hi ha visites guiades, tot i que encara és en funcionament. És un quarter d'entrenament de comandos i de paracaigudistes. Encara que estigui tancat, es pot circumval·lar a peu, al que si s'afegeix una passejada pel poble, donada la immensitat de l'estructura, pots dedicar-hi ben bé dues hores.
Passar per aquest indret és obligat per anar cap a els Angles, la zona de llacs i on hi ha el parc d'animals per realitzar caminades. També per anar a les coves de Font-rabiosa, una visita quasi obligada. A la sortida hi ha botiga de vins, alguns amb noms força cridaners, com el "Vi de merda". I és que la Catalunya Nord també és terra de vins, però no a aquesta zona que és molt muntanyosa i escarpada.
Si se segueix cap a l'est s'arriba a Vilafranca de Conflent, realment la gran perla que cal visitar. Caldria dedicar-li ben bé un parell de dies per visitar-la com cal. Hi ha les coves, a les quals val la pena assistir als espectacles, ara són periòdics, visitar els búnquers, pujar a les muralles i passejar pels seus carrers. Vilafranca és un nucli de catalanitat resistent. Només baixar de l'estació, si es va amb el tren groc que finalitza aquí el seu trajecte, hi ha cotxes que ofereixen rutes en 4x4, i pots escoltar com s'ofereixen en el típic català amb l'accent peculiar del nord. Si es vol pujar a visitar el castell val la pena agafar-los. L'alternativa és una gran aminada d'escales des del nucli de la població. Aquí Vauban s'hi va recrear. Pel que fa a la història, és la història a l'inrevés: es presenten als Miquelets com als bandolers, però es pot llegir alguna informació sobre la conspiració de Vilafranca.
Seguint cap a l'est, el paisatge canvia radicalment. Se surt de les muntanyes, i s'entén, perquè allà des de l'època dels comptats catalans sempre hi havia hagut fortificacions per controlar el pas, allà on és més estret. S'obre el pas la plana del Roselló estrictament parlant, tot i que pels catalans del sud s'acostuma a generalitzar tot com a "El Rosselló". Per la carretera es va deixant a la dreta poblacions i indrets mítics del catalanisme com Prades, i l'ascens al Canigó. fins arribar al nucli de Perpinyà, Perpinyà la catalana.
Tot i que aquesta vegada vam evitar entrar a Perpinyà, no podem deixar d'esmentar els companys de la botiga
Visca Perpinyà on podreu adquirir més material catalanista que a tot Barcelona cap i casal i Tarragona capital juntes. Ja de baixada, sense gaire temps, vam aturar-nos a un indret peculiar, ideal per a nens. Els qui se l'han fet no són ni francesos, vam entendre'ns en anglès. Realment és un lloc per passar-hi mig dia entretingut cercant pistes i badant amb el que s'han arribat a muntar allà.
