Durada: 4 nits
Aquesta ciutat sorprèn per l'enorme quantitat de coses per veure que té.
És una ciutat portuària, amb port al riu Weser i sortida al mar. És una ciutat orgullosa de ser hanseàtica. De fet, Bremen és un dels 16 Land (estat alemany) ella sola, amb el nom de Ciutat hanseàtica lliure de Bremen.
El trajecte de l'aeroport al centre és en un tramvia que té molta freqüència, pel que està molt ben comunicat. Al centre també hi ha tramvia, cal tenir-ho en compte a l'hora de caminar pel nucli històric. És una ciutat d'una mida amable, que es pot fer a peu. Excepte dos extrems: per anar a
veure l'estadi de futbol, i la universitat i el Museu de la Ciència, on és recomanable anar en tramvia.
El primer que impressiona de Bremen és el conjunt d'edificis medievals de l'ajuntament, la catedral i l'estàtua de Roland. L'ajuntament i l'estàtua són patrimoni de la humanitat. A la cantonada hi ha un Mac Donalds pudent, i una mica abans, venint pel riu, és on hi ha la parada del tramvia. A sota del porxo de l'ajuntament, especialment fora dels caps de setmana i festius, s'hi arrepleguen indigents, majorment borratxos. Però no són perillosos.
L'alcohol és un problema a pràcticament tota Alemanya, força a Bremen. De fet, quan comenceu a caminar direcció a l'ajuntament començareu a sentir bramar un ruc, cantar un gall, miular un gat i bordar un gos, de forma alterna. Ens va portar bojos saber d'on sortia aquell so. Al final vam
descobrir al terra el que semblava una tapa de claveguera amb una ranura al mig. En realitat es tracta d'una guardiola. La “gràcia” està en que cada cop que fas un donatiu, canta un dels músics de Bremen. Si ningú fa donatius, cada certa estona canten per cridar l'atenció. El que es recull va
per ajudar la gent amb problemes amb l'alcohol.
Just al darrera de l'ajuntament hi ha la famosa estàtua dels animals músics més coneguts d'Europa. Un muntat sobre l'altre. Diu la tradició que per tenir sort s'ha de tocar la pota al ruc, alguns especifiquen que la dreta. L'estàtua està desgastada.
A la banda oposada hi ha l'oficina d'informació turística. Allà es poden comprar les entrades per fer les visites guiades a l'ajuntament. No hi ha visites lliures. Val la pena, encara que no entengueu res de res de les explicacions. És al·lucinant, els treballs de fusta, la decoració, els vaixells penjats... tot. És una activitat de mig matí. Important: sigueu puntuals. Us diran de ser 15 minuts abans. Aneu-hi. Perquè la sergent que fa la guia no està per romanços. I en podem donar fe. Havent entrat nosaltres, va arribar una parella alemanya, ja havia tancat la porta, i els va dir que no els obria i no els va obrir. Els va deixar al carrer. De res els va servir ensenyar les entrades ni gesticular, ni ensenyar el rellotge. Els havien dit 15 minuts abans, i no hi eren. Vam marxar amb el grup i allà es van quedar per vestir sants. Sigueu puntuals.
Bremen va ser força castigada pels bombardejos durant la guerra. Queda un barri sencer que mostra com era tota la ciutat abans. L'Schnoor. És una barri d'origen mariner, al costat del riu. Ja es nota que està en un racó que fa baixada, i per sortir, s'ha de tornar a pujar. Totes les cases són
baixes, de biga vista i majorment de teulades a dues aigües. Amb finestres i portes decorades i flors per tot arreu. Els carreres estrets i irregulars ajuden a arrodonir a l'Schoorviertel un aire de conte de fades. En aquest barri hi ha un hotelet de luxe, l'escola on ensenyen en la variant d'alemany local, un munt de restaurants i botigues de souvenirs. Perdre's pels carreres de l'Schnoor, on evidentment no hi passen cotxes, és tot un luxe.
Entre el centre on hi ha l'ajuntament i el riu, hi ha el carrer Böcherstrasse. És una illa de fantasia, amb construccions de totxo vermell vist. És com si fos un món a part, malgrat ser dins la ciutat. Hi ha un parell de museus d'art. A mitja alçada hi ha el restaurant Stäv, que val la pena, tan pel menjar com per la decoració. Atenció als horaris on funciona el carrilló, perquè el carrer es queda estret per a tanta gent. Les cases del cap del carrer, les últimes construïdes, s'anomenen de Robinson Crusoe i Atlantis en honor a aquests personatges, no perquè tinguin res a veure.
El carrer va ser una excentricitat. Una iniciativa d'un empresari local anomenat Roselius. Des d'època medieval l'espai era el lligam entre la ciutat i el port. Amb la decadència del port el segle XIX, va intentar una reactivació. A l'entrada del carrer una al·legoria sobre la llum i la victòria rep
els visitants. El carrer volia ser una gracieta per acontentar el “germanisme” de Hitler i la seva camarilla. Però, paradoxes de la vida, no els va agradar gens i el carrer va anar a petar al llistat negre “d'art degenerat de l'època de la República de Weimar”. Actualment passejar per aquest
carrer i els seus voltants i sales és una meravella.
Arribant al port, hi ha les restes del poder naval que va tenir la ciutat. Vaixells velers reconvertits en restaurants, terrasses nocturnes, i fins i tot algun hotel. Evidentment, es fan rutes i hi ha els accessos. Si baixem pel Weser tot passejant arribarem a la fàbrica de cervesa Beck's, allà una
marca tan coneguda com aquí l'estrella. És una gran fàbrica. Les entrades es vénen a informació turística. Val la pena, però aneu preparats. La ruta és maca, el final és el que és apoteòsic. Quan arriba la degustació.
Es diria que hi ha gent que paga l'entrada de la visita, perquè és més barat anar allà a agafar una bona turca, que al bar. Comencem per “una cervesa”. Seguim per “una altra cervesa”. Després una prova, a veure “si sou capaços de distingir els diferents tipus de cervesa”, i et porten mínim un
parell per anar fent. Finalment, “demaneu la cervesa que vulgueu”, n'hi ha de molts sabors que aquí no es comercialitzen. I re-finalment, una per celebrar-ho i acomiadar-nos. No cal dir que la gent és molt alegre i us demanaran d'on sou i us tractareu ràpidament de tu.
Després de la visita al fàbrica de cervesa Beck's no és recomanable programar res. Ja us ho dic. Per aclarir les idees una tornada fent una passejada pels marges del riu mirant els ànecs és ideal.
Una altra de les activitats indispensables és el mercat setmanal a la plaça rere la catedral. En general a Alemanya els mercats són un lloc ple de colors i olors on tot està supermegahiper endreçat. Només mirar les paradetes és entretingut. Les varietats de fruïts vermells que tenen no te'ls acabes. Per compres, i coses necessàries, tens un centre comercial enorme que es diu Kaufhaus. Al mercat hi ha una “pedra per escopir” marcada amb una creu llatina. Si la trobeu, no la trepitgeu, que porta mala sort. La seva història, és la de “l'àngel caigut de Bremen”.
Si voleu jardins, podeu anar a la part nord de la ciutat. La forma del canal encara amb la muralla i els molins reconvertits en bars, són un lloc tranquil. Per qui li faci gràcia, pot acostar-se als límits de la ciutat, i així fer-se un foto al costat del rètol: “Benvinguts a la Baixa Saxònia”.
